L'Hotel San Polo se situa a l'entrada sud del nucli antic de la ciutat de Salamanca i comparteix el seu espai amb les ruïnes històriques de l'església de Sant Pol, una preciosa construcció romànica del segle XI.
Des de l'hotel es poden descobrir a peu nombrosos racons i edificis històrics de la ciutat com el Convent de Sant Esteve, les catedrals o els edificis de la universitat més antiga d'Espanya, la impressionant universitat de Salamanca.
Molt a prop es poden visitar també la Plaça Major i l'hort de Calixto i Melibea, l'escenari de la famosa obra de Fernando de Rojas, així com diferents ofertes d'oci i cultura com el Museu de l'Automòbil, el Museu d'Art Nouveau (Casa de lis), el Casino de Salamanca o la Sala d'Exposicions Sant Esteve.
Salamanca és sens dubte un lloc per perdre’s-hi, un món de possibilitats adornat amb majestuosos edificis històrics i la inspiració de l'ambient universitari que es respira. Un passeig pels seus bells carrers empedrats serà suficient per enamorar, especialment de nit, on la il·luminació descobreix tota la majestuositat i la riquesa històrica dels edificis de la ciutat. Aquesta és l'essència que hem volgut recollir a l'Hotel San Polo.
L'Església de Sant Pol, el nom lleonès per Sant Pau, és el marc incomparable on s'ubica l'hotel. L'edifici es va construir principalment amb fàbrica de maó, encara que es pot trobar pedra sorrenca localitzada a la capçalera i esporàdicament en altres parts de l'església (carreus solts).
A l'interior del recinte es podria accedir per dues entrades: una al sud i una altra situada cap a ponent, suposadament la principal, que es trobava en el mateix eix de la nau central. No es conserva l'original: va ser reformada el 1529, el que va dotar a l'església d'una façana gòtica. D'aquesta reforma del segle XVI només es manté l'arrabài un escut cantellut, força deteriorat, pertanyent a Francisco Sánchez de Palenzuela. La façana va tornar a reformar-se en l'últim terç del segle XIX: es van retirar les mènsules gòtiques on anaven col·locades les trenta-una estàtues, i es van obrir nous vans.
L'entrada del sud, de petites proporcions, estava composta per un arc agut (poc apuntat) i emmarcada per un arc de mig punt peraltat. Per sobre d'aquesta entrada es van disposar tres finestres, lleument apuntades i de triple rosca; la central era la més petita, i és la que es conserva en l'actualitat.